Fa uns dies, en Josep Duran i la Cristina Duran, investigadors de la UdG, ens van proposar dos reptes, relacionats amb l'ús de catalitzadors per accelerar dues reaccions químiques, la descomposició de l'aigua oxigenada i l'oxidació de l'acetona.
Durant dues sessions de classe vam experimentar amb aquestes dues reaccions i els resultats obtinguts els vam fer arribar als investigadors.
Si escalfem coure (una làmina o una moneda de 50 cèntims) al roig i després l'apartem del foc, s'observa que es refreda ràpidament i adquireix un color més fosc perquè es recobreix d'una capa d'òxid de coure. Si immediatament després d'escalfar-la l'acostem a un vas de precipitats que contingui acetona, s'observa que el coure continua roent i tarda més estona a enfosquir-se, és a dir, a formar l'òxid.
L'oxid de coure que es genera dins del vas actua com a catalitzador de la reacció d'oxidació de l'acetona, que es transforma en un aldehid, diòxid de carboni i aigua. Al mateix temps, aquest òxid de coure es redueix a coure, que continua brillant amb el seu color daurat característic.
El peròxid d'hidrogen o aigua oxigenada es descomposa molt lentament en aigua i oxigen. Podem fer que aquesta reacció es produeixi més ràpidament si afegim un catalitzador. Ho hem provat amb patata (que conté l'enzim catalasa), amb iodur de potassi i amb permanganat de potassi.
Si s'afegeix sabó a l'aigua oxigenada, la formació ràpida d'oxigen produeix espuma.
Si fem el mateix experiment però sense afegir sabó, el resultat és la sortida sobtada de molt de fum. A part de l'oxigen, la reacció produeix aigua que, com que la reacció allibera molta calor (és exotèrmica), aquesta surt en forma de gas (fum blanc).
